10 d’agost, Sant Tiburci. Amb motiu de la festa major es balla l’ingurutxo de Leitza, una de les danses socials més representatives de la Navarra humida. Menys coneguts, per bé que també molt populars, són els carnavals o ioteak, que tenen lloc l’últim cap de setmana de gener. El diumenge al migdia se celebra una desfilada de carrosses organitzada per les colles del poble. El dilluns i el dimarts, els nois de la vila recorren les cases dels cinc barris principals i es mengen la txistorra, el formatge, les nous, el vi i les altres viandes que els ofereixen els baserritarras o pagesos. El recorregut el solen fer acompanyats pels txistularis (flabiolaires) de la zona, i la jornada s’acaba amb un bon sopar que té lloc a la societat Aurrera.
A Leitza hi podem arribar des de l’autovia A-15 o des d’Uitzi, travessant el port del mateix nom. El nucli principal de Leitza, que suma uns 2889 habitants, es troba situat en un punt en què la vall s’eixampla, tancada entre les muntanyes per les quals es distribueixen els barris de masos.
Dominant la vall i el barri vell de la vila hi ha l’església de San Miguel, amb el gran porxo neoclàssic que la rodeja i la impressionant mola de pedra de color gris blavós. Del conjunt arquitectònic, erigit a l’últim quart del segle XVIII, en sobresurt principalment una torre lateral que data de finals del XIX.
Al peu del temple s’estén el nucli antic de la població. Mentre passegem pels seus carrers podrem admirar una gran varietat d’edificacions, des de grans casals de configuració semblant a la guipuscoana, amb teulat de dos aiguavessos, fins a blocs de tres o quatre nivells, amb balcons seguits de fusta i portals de mig punt, cases amb entramat de fusta i força edificis de quatre vessants amb aires de palau senyorial.
Destaca, per la seva monumentalitat, la casa consistorial, construïda el 1915 amb la pedra de color gris blavós típica de la zona. D’estil eclèctic i sobri, té porxos als baixos, una primera planta que descansa sobre la porxada, acabada en terrassa, i una segona planta amb un gran escut rococó a la façana, coronada al seu torn per una mena de frontó triangular.
En un altell situat a l’est de Leitza, sobre la mateixa població, es pot visitar l’ermita de la Santa Cruz, recentment restaurada, que deu el seu aspecte actual a la reforma realitzada al segle XIX.
Leitza és un dels pobles navarresos en què els esports autòctons, o herri kirolak, han arrelat amb més força. Entre els practicants de les modalitats esportives locals són especialment populars els harrijasotzaileak (aixecadors de pedres), els aizkolariak (talladors de troncs) i els jugadors de pilota.
